L’ESPAI EXTERIOR

L’Espai exterior forma part d’un espai més de l’aula i els infants cada vegada s’hi senten més còmodes i segurs. Mica a mica, s’han anat acostumant a la presència d’altres infants més grans que ells que solen fer jocs de més moviment i que a la vegada es mouen molt més de pressa, per tant, han hagut de posar a prova l’equilibri o la capacitat de reacció,… però alhora també han pogut gaudir del fet de compartir el joc amb altres infants i sobretot imitar el què fan

Anuncis
Publicat dins de mirades | Deixa un comentari

QUIN TRESOR AMAGA EL JARDÍ DE L’ESCOLA?

Poder gaudir de l’espai exterior és prendre contacte amb la natura, aporta un munt d’experiències, vivències, possibilitats de joc diverses,  enfrontar-se a nous reptes, descobertes, relacions amb altres infants de grups d’edat diferent i on valors com,  la tolerància i el respecte per la natura que ens envolta formen part del què es vol transmetre.

En el dia a dia, trobem molts moments on observar la natura és fa de manera natural: quan plou, quan cauen les fulles, els primers brots de primavera… Des de l’escola es vol aportar una miqueta més aquest món, acompanyant els infants en aquest aprenentatge, verbalitzant aquests moments de pluja, vent… i oferint-los l’oportunitat de descobrir-ho. Sortir fora a regar les plantes, trasplantar-les, olorar-les, anar a l’hora a collir maduixes o cireres, observar els ocells, els núvols, els petits insectes que l’habiten… Viure el jardí com una espai més, on tot és imprevisible.

En una d’aquestes sortides a l’espai de l’hort, un dels infants va trobar un cargol que ens va donar peu a poder compartir una experiència; “–agafo el cargol”, “aquest és petit”, “el deixo a terra”, “s’escapa”, “és brut”, “l’emporto a casa”, …  i com diferents infants van manifestar el seu interès per aquest mol·lusc captivant la seva curiositat.

Els beneficis apropar la natura en el dia a dia dels infants és infinita.

Publicat dins de abraçades, general | Deixa un comentari

EL RETROPROJECTOR: LA PORTA A UNA ALTRA DIMENSIÓ DE LLUMS I FORMES

Experimentar amb  jocs de llums i ombres, de color i de foscor, és una de les activitats que més plauen i criden l’atenció i l’interès dels infants de l’aula de Petons. Anar a la sala, tota fosca, i engegar el retroprojector amb el seu focus de llum ja és de per si una font de curiositat i interès; jugar a observar i intentar tocar les diferents formes i colors projectats a la paret comporta tot un seguit d’emocions i misteri; reconèixer la seva pròpia ombra, l’ombra dels companys i  la dels materials amb els que van experimentant jugant amb la llum… un plaer! Només cal veure les fotos!

Publicat dins de petons | Deixa un comentari

SECRETS DEL JARDÍ

Aquest matí quan hem sortit al pati de sorra en Genís s’ha adonat que a l’Auró del pati hi havia amagada una caseta d’ocells. Encuriosits els infants que l’han sentit, s’han  acostat a l’arbre per veure què hi havia. Amb molta cura hem baixat la caseta i hem mirat què  hi havia  a dins, de seguida han vist un niu amb ocellets. Quina sorpresa!!. Aquests dies estarem a l’ aguait  observant què fan aquests petits ocellets.

 

 

Publicat dins de pessigolles, somriures | Deixa un comentari

ELS MIRALLS…

Els MIRALLS desperten una enorme curiositat en els jocs i en la vida quotidiana dels infants.

A l’aula de moixaines hi ha miralls de diverses mides i orientacions on els infants es  poden veure reflectits ells mateixos, els seus  companys/es, els adults, el seu entorn… En ocasions sortim a l’espai dels miralls al passadís on  poden gaudir de materials amb diferents efectes òptics, o bé els portem a l’aula.

La finalitat d’utilitzar aquest material ha estat ajudar a l’infant en el seu procés d’identificació, proporcionant-li  eines per descobrir  diferents sensacions, fomentar la seva sensibilitat emotiva i cognitiva i despertar en els infants nous interessos relacionats amb la llum.IMG_7374IMG_7381IMG_7383IMG_7385IMG_7386IMG_7398

Publicat dins de moxaines | Deixa un comentari

LA MOTRICITAT GRÀFICA: TOT UN ART!

 

La motricitat gràfica passa per diferents etapes evolutives en les quals l’infant va adquirint cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura.

Els primers passos que fan en aquest àmbit és el moviment del braç i de la mà, de manera ràpida i impulsiva, és el que anomenem gargot incontrolat.  A partir del segon any de vida (Lurçat, 1980) la motricitat gràfica comença a atraurà als infants. Serà a partir del segon i tercer any  quan anirà adquirint més consciencia i realitzarà petits traços, donant més endavant un sentit simbòlic a les seves produccions.

Per tal d’oferir i fer despertar el desenvolupament de la motricitat gràfica, a l’aula de les Abraçades tenim  un petit taller d’art ( amb retoladors, colors de fusta, llapis, fluorescents, aquarel·les,..) on els infants poden posar a prova i entrenar la seva habilitat en aquest aspecte.

Paral·lelament també gaudim del taller d’art que hi ha a l’espai comú de l’escola on podem descobrir ’altres materials que no són presents a l’aula, com la pintura, aquarel·les o el fang, i així ampliar el ventall de materials i les seves possibilitats.

El paper de l’adult és oferir diversos materials i anar variant les propostes, per tal de crear el màxim d’interès als infants per les arts gràfiques i així anar desenvolupant les habilitats manuals i la motricitat gràfica.

Publicat dins de abraçades | Deixa un comentari

LA PSICOMOTRICITAT FINA

Per qualsevol infant, el moviment d’agafar una cullera, omplir-la de sopa i portar-la a la boca sense que caigui res, pot arribar a ser molt complicat, ja que implica un munt de moviments oculars ,un control del moviment de la mà i el braç i del ritme amb els que el fa.

Posar una peça petita a dins d’un forat, traspassar unes cadenes d’un bol a un altre, col·locar argolles a dins d’un pal… són propostes que no deixen de ser activitats de la vida diària que com adults les fem mecànicament, però que els infants, han de practicar moltíssim  per arribar a la precisió que es necessita per fer-la correctament. Totes aquestes accions necessiten d’una bona psicomotricitat fina que s’aconsegueix a base de moltes repeticions.

La psicomotricitat fina que també ajuda a l’infant a adquirir més autonomia, fa referència a totes aquelles activitats que necessiten precisió i un nivell més alt de coordinació.

A partir de l’any,  l’infant demostra una millor coordinació en el moviment. És en aquest moment quan es comença a despertar l’interès per totes aquelles propostes de joc que requereixen molta més precisió, un nivell més alt de coordinació i també de concentració. Per això, el joc de posar i treure es converteix en una acció molt interessant.

A l’escola oferim moltes propostes per treballar la psicomotricitat fina i els infants poden seure a l’espai que hi ha preparat a l’aula on hi ha diferents guardioles en les quals es poden introduir materials diversos ( taps, pals o peces de fusta, targetes, botons grans,…) perquè puguin treballar la precisió introduint l’element dins del contenidor.

Tanmateix al llarg del dia, hi ha moltes ocasions en les que els infants poden començar a practicar-la: beuen aigua, comencen a col·laborar a l’hora de vestir-se i desvestir-se, quan proven d’agafar una pedreta del jardí,…

A mesura que passa el temps i els infants assoleixen aquell repte, la dificultat anirà augmentant i també la motivació per superar-la i la satisfacció de fer-ho.

Publicat dins de mirades | Deixa un comentari