Quan el nen és molt petit, juga a partir dels sentits, a partir del moviment i del cos, sense tenir cap regla, només pel principi del plaer. A mesura que l’infant creix, el joc psicomotriu es torna molt més conscient i afavoreix el desenvolupament del cos i de les capacitats sensorials i perceptives. El fet de moure’s genera el fet de pensar ja que la criatura es planteja què ha de fer, es proposa reptes i intenta assolir-los: Passar per un forat, arribar a un lloc que és massa alt per a ell, amagar-se en un lloc i no ser vist… D’aquesta manera el desenvolupament intel·lectual durant la primera infància està estretament relacionat amb el moviment i amb l’emoció.
La superació dels petits reptes afavoreix a la satisfacció d’un mateix, a tenir una percepció positiva i a l’encoratjament de posteriors fites.