El joc és alegria, és salut, és benestar i també és la base de l’aprenentatge i del comportament. És el que facilita a la primera infància les connexions neurològiques necessàries per tots els processos posteriors. És per això que cal que donem als espais de joc la importància que es mereixen, tant els de dins les aules, com els exteriors.
Aquest matí els infants han arribat a l’escola molt contents: tot estava cobert de neu!!! A mig matí, hem decidit sortir a jugar a fora i ens hem abrigat de dalt a baix: gorros, guants, bufandes, botes…
Els infants, molt il·lusionats han sortit corrents per trepitjar-la, tocar-la, alguns només se la miraven, d’altres l’agafaven i se la tiraven, n’hi havia que intentaven treure la neu que cobria les joguines, etc., i els més petits han quedat tan sorpresos que no gosaven ni trepitjar-la, però després amb l’ajuda d’unes culleres han començat a descobrir-la.
Un cop hem tingut tota la neu del jardí ben trepitjada, hem anat al pati de sorra a deixar empremtes a la neu que encara no havia trepitjat ningú i, finalment, ens hem decidit fer un ninot de neu tots junts!
Ahir a la tarda vam tenir el plaer de tenir entre nosaltres la Berta Vila, Mestra d’Educació Infantil, Psicopedagoga i Màster en Pedagogia Montessori, però sobretot, amiga i companya de professió de l’equip de mestres del Pa amb Xocolata.
“Camins amables per acompanyar als nens i nenes de 0 a 3”, ens va donar peu a conèixer els pilars bàsics d’aquestes primeres edats i el què, com a pares i mestres, cal tenir en compte per acompanyar i ajudar a créixer els nostres infants.
L’espai dels Miralls ens dóna i omple de noves sensacions i descobertes, cada cop que hi anem a jugar ens trobem una nova sorpresa, aquest cop, a part dels miralls hi havia barrets, mocadors i bufandes.
Partint que els jocs preferits davant del mirall solen fer referència a la descoberta del cos, aquests complements de roba poden provocar un canvi en la imatge de l’infant, oferint noves sensacions i sensibilitat emotiva i cognitiva respecte el seu cos i la imatge dels companys.
La majoria dels infants de les abraçades quan s’han vist reflectits al mirall amb un o dos d’aquests complements han reaccionat: primer amb cara de sorpresa, tot seguit més d’un deixava anar un somriure es reconeixia, algú deia el seu nom o el del company,… Han passat una bona estona canviant-se els complements i emmirallant-se i descobrint com canviava la seva imatge segons el que es posaven.
És bonic de veure com de manera espontània sorgeix el joc entre els infants. A l’escola intentem crear situacions perquè durant el dia apareguin moments de relació i comunicació entre ells, ja sigui, a través del gest, una mirada, amb el llenguatge…
El joc del Papus-tat és sens dubte un dels jocs més enriquidors que hi ha en l’etapa 0-3, és un joc de descoberta, de coneixement, de relació, que els serveix per plantejar-se hipòtesis i comprovar-les, que els provoca suspens i satisfacció, fins i tot, alegria i rialles… i en definitiva, els serveix per aprendre i posar unes bases que els serviran per tota la vida, qui no ha jugat mai al joc del tat?
En aquest cas, el joc va ser molt bonic perquè no hi havia cap intenció de buscar-lo i va sorgir. La Nadia i l’Anaïs es van asseure als sofàs del jardí, a on hi ha la mosquitera, i es van tapar amb ella, nosaltres les vàrem veure, vam esperar a veure què passava i tot d’una vam dir en veu alta: a on són la Nadia i l’Anaïs? Aquest comentari va provocar una complicitat entre elles dues que ràpidament van començar a fer el joc del Papus-tat. La Carla ja se les mirava i al sentir-les riure, s’hi va incorporar de seguida.
El joc va durar una bona estona i va cridar l’atenció d’altres companys i companyes que també s’hi van acostar i van voler participar-hi. Entre tots parlaven fluix quan eren a dins de la mosquitera ben tapats i se’ls sentia cridar ben fort, en el moment en que l’obrien i treien el cap sorprenent a tots els que impacientment els esperàvem a fora.
Aquell no va ser l’únic dia que els infants van jugar al joc del Papus-tat i segurament no serà l’últim, però la Carla i l’Oriol, l’endemà, van gaudir d’una estona molt divertida en la que van saber compartir joc, complicitat i rialles.
Acabem les sessions al taller de fang amb el primer grup. El primer dia vam posar la peça sencera i així van poder tocar i remenar lliurement. El segon dia la peça també era sencera però hi vam posar eines per poder treballar el fang. La tercera sessió cada infant tenia una porció de fang i les eines per poder remenar. I l’última sessió tenien la peça individual, les eines i un pot amb aigua i un pinzell, a més a més al cavallet de pintura hi havia papers negres per a poder utilitzar. Cada dia han pogut fer la seva i descobrir les possibilitats d’aquest material. L’Adam i l’Arlet són molt atrevits i de seguida hi fiquen les dues mans i no els fa res embrutar-se, en Jofre i la Júlia són més discrets i no els agrada massa tocar-lo amb les mans, però amb les eines han pogut remenar i fer a la seva manera.
Els infants tenen el seu primer contacte amb l’entorn a partir dels sentits. I els coneixements que adquireixen a través d’aquests són la base del desenvolupament posterior de les capacitats cognitives i motores.
“La discriminació visual és la capacitat que l’infant té de reconèixer i distingir visualment els diferents elements de l’entorn i d’observar les diferències i les similituds a partir de formes, colors, distàncies, dimensions, grandària, nombre d’objectes, etc…” M.Pieterson (2005)
Per tal de proporcionar-los situacions riques i variades hem introduït a l’aula, durant varies sessions, miralls de diferents mides, formes i efectes òptics a part dels que ja disposen de forma permanent. Aquest nou material ha despertat molta curiositat en els infants en veure reflectida la seva imatge, la dels altres, els seus gestos, el reflexe de la llum que entra per les finestres…
 | Laura a CONSTRUINT EL TÚNEL DE VÍ… |
 | Mari a BENVINGUTS A L’AULA DE L… |
 | Dani a L’ESCOLA BRESSOL PARTICI… |
 | Escola bressol Pa am… a L’ESCOLA BRESSOL PARTICI… |
| Dani a L’ESCOLA BRESSOL PARTICI… |
